Entrevistes Alumni

Mercè Garcia Santos
Mercè Garcia Santos
25/03/2021
Marian Antón
Alumni
Humanitats





«Tinc la sensació d'haver estat tota la vida a la UOC»

 

Ara que celebrem el 25è. aniversari de la nostra universitat ens volem acostar a les experiències dels primers estudiants que van apostar per la UOC. Aquest és el cas de Mercè Garcia Santos. Després de llicenciar-se en Filologia Anglesa a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) (1996), va començar el grau d'Humanitats amb nosaltres. Era l'any 1998 i, sens dubte, tot ha canviat moltíssim. Com que a més actualment cursa el grau d'Informació i Documentació, li hem volgut preguntar com ha vist evolucionar l'oferta formativa durant tots aquest anys.

«El meu primer correu electrònic va ser el de la UOC, i s'ha quedat com el meu correu personal»

 

Com vas arribar a la UOC?

Em vaig matricular del grau d'Humanitats el 1998. La veritat és que no recordo exactament com vaig saber que existia aquesta universitat. En devia veure alguna publicitat al diari. Ja fa tants anys, que tinc la sensació d'haver estat tota la vida a la UOC. Coneixia l'existència d'universitats a distància estrangeres i, per descomptat, la UNED. Però la UNED la veia poc atractiva, molt ancorada en el passat, i no me n'acabava d'agradar l'organització.

Per què vas triar el grau d'Humanitats?

Feia pocs anys que havia acabat Filologia Anglesa a la UAB, i m'havia quedat amb ganes de continuar estudiant. Però havia de ser alguna cosa que m'agradés, que la fes per gust, sense cap mena de pressió. Humanitats responia al que demanava. Tocava tots els àmbits culturals: història, art, llengua, sociologia...

I vas optar per ser una de les primeres estudiants de la UOC...

Sí, la UNED no m'acabava d'agradar, i a part d'aquesta i de la UOC, no n'hi havia cap altra que oferís ensenyament a distància, que em permetia combinar la feina amb l'estudi. Que fos una universitat catalana també va fer que em decidís, perquè la sentia propera, podria continuar la formació en una de les meves llengües, però sobretot perquè em permetia mantenir el contacte amb el món universitari, que és on es produeix el coneixement i et poden sorgir oportunitats. També em va agradar que el contacte amb el professor (llavors es deia «consultor») de l'assignatura era directe i que tenia un tutor.

Tenies alguna experiència prèvia en formació no presencial?

No, cap. Era la primera vegada. Jo soc d'una generació totalment analògica. En aquells anys, tot just començava internet, el correu electrònic, etc. Tota la formació que havia fet abans havia estat presencial. Els treballs els presentàvem a màquina o a mà! De fet, el meu primer correu electrònic va ser el de la UOC i s'ha quedat com el meu correu personal.

Llavors no tenies gaires coneixements tecnològics.

Aleshores els meus coneixements tecnològics eren molt justos. Havia d'entendre terminologia que realment no em sonava gens. Allò d'enviar els exercicis, les PAC, fent servir una plataforma, en un fitxer adjunt, ja era tot un món! Tot just dominava el Word i poca cosa més. Recordo el patiment a l'hora de penjar les PAC, perquè, com a bona estudiant, ho deixava per a l'últim moment, i és clar, tothom feia el mateix, deixar-ho per a l'últim moment. Llavors la xarxa anava saturada, lenta, no es penjaven els documents... També recordo el sorollet de l'encaminador quan es connectava a internet. Quins temps!

Què et deien els teus coneguts?

Em deien que era molt valenta de voler continuar estudiant i a la vegada treballar, que com m'ho faria i m'organitzaria. Però jo ho he fet per a mi, per no perdre el contacte amb l'estudi, amb la universitat, i per voler aprendre més sobre temes que m'interessessin.

Quines coses et feien por?

Sempre em feia por no arribar a temps, no poder llegir tot el que m'encomanaven, fer les consultes als professors... I, sobretot, no poder organitzar-me bé. Al principi em matriculava de moltes assignatures, però després vaig entendre que anava estressada i que allò no era el que volia. Arribava el cap de setmana i m'havia de tancar a estudiar. Recordo que la meva filla, de petita, em deia: «Mama, aquest cap de setmana tens PAC?». Ella sabia que volia dir que tocava estar davant de l'ordinador i que això treia temps d'estar amb ella. D'altra banda, pensava que li estava donant un bon exemple. El meu objectiu era aprendre i gaudir alhora. I llavors em vaig començar a matricular de dues o tres assignatures com a màxim cada semestre. I així ho he mantingut. He aconseguit trobar l'equilibri entre la feina, la família i la UOC.

Com recordes aquella primera experiència en general?

Aquella primera experiència va ser molt gratificant, vaig aprendre molt i vaig gaudir molt les assignatures. Em vaig trobar amb molts bons professors i molt destacables en el seu camp. Recordo Josep Cervelló, que impartia Prehistòria i Història antiga. Em va marcar molt i vaig descobrir la passió pel que t'agrada, pel coneixement. I molts altres, com ara Mònica Miró de Llatí, Carles Santacana d'Història contemporània, Miguel Grajales de Món islàmic, Ander Permanyer de Món oriental, Joan Campàs i Josep Bracons d'Història de l'art, Josep Martí d'Antropologia social, Jordi Lladó de Representació teatral o Ana Cazurra d'Història de la música. Una anècdota: amb la meva filla, que estudia segon curs d'Arqueologia, hem compartit professor! I ja han passat gairebé vint anys!

Què és el que en destacaries més?

En destacaria la qualitat dels professors, dels continguts i de la plataforma (el Campus Virtual). La Biblioteca també és molt potent i ofereix els mateixos serveis que qualsevol altra universitat. La UOC ha millorat moltíssim els darrers anys, tecnològicament parlant. A més, ofereix moltes facilitats per al pagament de la matrícula. Realment, m'agrada formar part d'una entitat que funciona tan bé.

Alguna cosa que en canviaries?

Ara l'única cosa que hi trobo a faltar és algun tipus d'activitat presencial des de les assignatures. Quan vaig estudiar Humanitats, es feien dues trobades presencials a l'any, una de presentació i una altra de comiat o cloenda. En aquestes trobades coneixies el professor i els companys de cada assignatura. Llavors sí que s'establia un vincle alumne-professor-companys. A més, es feien sortides programades (visites a museus, excursions, etc.), que complementaven les assignatures i el seu contingut. Això s'ha perdut. Ara que estudio el grau d'Informació i Documentació, no hi ha aquest contacte, aquest punt de trobada més humà.

Quant temps vas seguir aquells estudis?

Vaig acabar el grau d'Humanitats el 2013. Quinze anys per fer una carrera, amb una aturada d'un parell d'anys entremig. Aquest ritme va ser volgut. Tampoc no podria haver estat de cap altra manera. I això m'agrada de la UOC, que vaig al meu ritme (sempre que no em pressioni un canvi de pla d'estudis, que també la vaig sentir, aquesta pressió).

I després?

Un cop vaig acabar, vaig esperar un any i vaig tornar a començar. Aquesta vegada el grau d'Informació i Documentació, en què ara estic embarcada. Aquest grau l'estudio per motius laborals. No és el que m'esperava inicialment, perquè està enfocat més a la tecnologia de la informació, els webs, els gestors de comunitats, la gestió de bases de dades, etc., i jo treballo en l'àmbit de les biblioteques públiques, però em serà molt útil igualment i alguna cosa he pogut posar en pràctica a la feina.

Com t'ha ajudat la teva formació en la teva trajectòria professional?

El coneixement adquirit en el grau d'Humanitats ha revertit clarament en el meu àmbit de treball. Podria dir que toco moltes tecles de la cultura i que sé de tot i de res! M'és molt útil per treballar en una biblioteca. I pel que fa al grau d'Informació i Documentació, doncs un cop l'acabi, em pot servir per ascendir en l'escala laboral, per exemple. Òbviament, m'enriqueix en molts aspectes del coneixement.

Com ha canviat la UOC durant tots aquests anys?

Ha crescut molt, ha ampliat estudis, ha millorat la plataforma i el Campus Virtual... S'ha fet gran, ha arribat a la majoria d'edat. I no té res a envejar a altres universitats, virtuals o no. Està al costat de les necessitats de la ciutadania, dels estudiants, i sap molt bé el que pot oferir. Jo només trobo a faltar el contacte presencial de tant en tant. Però endavant!

Més de 8.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Uneix-te a la comunitat Alumni en Linkedin