Entrevistes Alumni

Javier Moreno Jabardo
Javier Moreno Jabardo
14/04/2020
Roser Reyner
Alumni
Ciències Empresarials





«La crisi del coronavirus significarà un canvi radical en les organitzacions»
 

Quan tenia vint anys, un taller de desenvolupament personal li va canviar la vida: es va fer responsable d'ell mateix, segons explica. Ara, Javier Moreno Jabardo també és responsable de Desenvolupament i Gestió de Talent de l'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC). Va cursar part de la seva extensa formació a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC): primer va cursar l'antiga diplomatura de Ciències Empresarials i, posteriorment, dos postgraus, un sobre publicitat en línia i un altre sobre gestió de projectes. És autor del llibre Algunos lo llaman: REPUTACIÓN ONLINE i està tan convençut que cal formar-se contínuament com que la feina no ho és tot. 
 

 

Truco a Madrid, en plena crisi del coronavirus, al responsable de Desenvolupament i Gestió de Talent de l'Associació Espanyola contra el Càncer. Com viviu la situació?

Tenim una seu per província i uns 1.100 treballadors. Ens hem anat adaptant a les circumstàncies i, finalment, hem pres la decisió tan difícil de tancar la gran majoria de les seus o, si no ha estat possible, prestar serveis mínims. També hem tancat la seu central, que és aquí a Madrid, i ens hem confinat tots a casa. Les persones de les oficines treballem amb certa normalitat gràcies a les tecnologies, que també ens permeten prestar els serveis d'orientació sanitària i d'atenció psicològica i social a distància. Teníem un call center, anomenat Infocáncer, que funcionava 24 hores, i ara hem preparat aquests llocs perquè els agents continuïn donant resposta a les necessitats dels beneficiaris des de casa. Ens n'estem sortint força bé, en la mesura del possible.

Com a amant de la transformació digital i expert en negoci, tecnologies i gestió de persones, què penses que pot canviar després d'aquesta crisi global pel que fa al funcionament de les organitzacions i la relació d'aquestes amb els treballadors?

És una conversa que he tingut fa poc. Penso que ens afectarà, no solament en l'àmbit organitzatiu, sinó també en el social. La tecnologia en serà protagonista, perquè ens està demostrant que les coses poden funcionar gairebé amb normalitat gràcies a ella. Hi haurà un canvi radical a les organitzacions. Moltes feia anys que lluitaven per la transformació digital sense saber gaire bé com transformar-se per donar resposta als nous models de negoci. Ara el procés ja no és democràtic: no ens queda cap altra opció i es farà un esforç titànic per aconseguir-ho en molt poc temps. Les organitzacions ja s'estan posant les piles per seguir donant resposta als consumidors o, en el nostre cas, des del tercer sector, als beneficiaris. Tanmateix, moltes organitzacions no ho podran superar. I després hi ha la part més humana... Aquesta situació ens canviarà, començarem a valorar les coses que fins avui no valoràvem.

Com ara?

Doncs les coses més bàsiques: la relació amb les persones, el fet d'estar en contacte amb els altres i coses que ens remunten als nostres instints més bàsics, com ara menjar.

Parlant de canvis, alguna vegada has dit que quan tenies vint anys la ponència d'una persona va canviar la teva manera de veure la vida. Ens ho pots explicar?

Doncs aleshores no tenia gaire clar què volia fer ni personalment ni professionalment, i per circumstàncies de la vida em dedicava a dissenyar pàgines web. Una companya de feina em va posar en contacte amb una persona que volia crear un web. Era un professional que es dedicava a temes de desenvolupament personal i que tenia un parell de cursos vinculats a aquests temes. Volia promocionar-los mitjançant el web i, perquè jo conegués el producte, em va convidar a un dels tallers que, certament, em va canviar la vida. Em va fer adonar-me de totes les limitacions que em posava, de com d'emprenyat estava amb mi mateix; que era la meva responsabilitat treure'm les motxilles que portava, avançar i procurar lluitar pel que jo volia fer a la vida. Em va ajudar a arribar on soc ara i a no rendir-me.

Va coincidir en el temps amb els teus primers estudis, de Ciències Empresarials, a la UOC?

Més o menys. Jo ho vaig fer tot a l'inrevés. Vaig començar Ciències Polítiques a la universitat i ho vaig deixar. Després vaig cursar un mòdul de disseny i desenvolupament web i vaig començar a treballar en aquest sector. Després vaig estudiar un màster. Em van agafar per experiència professional. I després vaig començar a estudiar a la UOC. I això coincideix amb el moment en què vaig decidir fer-me responsable de la meva vida i avançar.

Per què vas triar la UOC?

La meva mare és catalana. Una mica per afinitat i, evidentment, per practicitat. Treballava i vaig buscar una universitat que em permetés compatibilitzar la feina amb els estudis. Em va agradar molt la metodologia de formació contínua de la UOC. I vaig estudiar en català, per repescar la llengua, que no volia que se'm rovellés.

Des de llavors, t'has continuat formant, entre altres, amb dos postgraus a la UOC. Avui dia, invertir temps i diners en formació és imprescindible per fer el que es vol? 

Sense cap mena de dubte. Fa pocs dies vaig presentar una conferència virtual en una altra universitat i en vaig parlar. Penso que avui dia hem d'estar subjectes al canvi i aprendre constantment. No solament les persones que són inquietes, sinó tothom, perquè les organitzacions ho demanen. 

Penses que les empreses i les organitzacions poden ajudar més els treballadors en aquesta qüestió?

Sí. Per temes pressupostaris, sovint no donen resposta a tots els treballadors. A més, a l'Estat espanyol tenim un teixit empresarial molt «de pime» i, sovint, no hi ha recursos per formar tots els treballadors. Hauríem de preparar-los més, no solament pel que fa a l'aprenentatge formal, sinó almenys perquè tinguin la capacitat d'autoaprendre. Hi ha gent que té poca iniciativa, i això es pot treballar. 

En tens cap exemple?

Els anomenats entorns personals d'aprenentatge. Són entorns web que et permeten tenir diferents fonts, com YouTube o algun blog, amb informació relacionada amb el teu lloc de treball. Dia a dia, et nodreixes d'aquesta informació que et permet estar al dia de manera constant. I no deixes de créixer. 

Tornant a la teva ocupació professional actual: tal com comentaves, les persones que fan funcionar l'AECC són més de 1.000 treballadors i uns 25.000 voluntaris actius, que estan repartits per tot el territori espanyol. Com es promou el talent i la transformació en aquest context?

La meva àrea està formada per tres pilars. D'una banda, la selecció de personal: fins ara hem crescut una barbaritat, perquè el nostre pla estratègic volia ajudar més gent, que és el que fa bonica la nostra feina. D'altra banda, tenim la formació. I després, un altre calaix de sastre, que té molta relació amb el desenvolupament del talent: un model d'avaluació nou que desenvolupem ara i que ens permetrà gestionar el talent mitjançant la contribució i les capacitats dels professionals, aquestes últimes enteses com a potencial. 

El fet que no sigui una organització lucrativa, canvia l'enfocament a l'hora de seleccionar persones o amb referència a les persones que hi volen treballar?

Ens basem en dos comportaments: la resiliència, que pensem que és clau per a tots els professionals que treballen en la nostra organització i, sobretot, és fonamental l'orientació al servei, és a dir, a les persones. Som una organització que ajuda la gent. 

És l'organització més social en la qual has treballat fins ara. Això et canvia?

Totalment. Feia alguns anys que em dedicava a la consultoria i sempre comentava al meu entorn més íntim que el que m'agradava era ajudar les persones. Sempre m'ha fet sentir molt satisfet amb mi mateix. I feia temps que pensava: si amb la motxilla professional que tinc pogués ajudar algú, seria fantàstic. I l'AECC es va creuar al meu camí. I et canvia. Una barbaritat. Si creus en la missió de l'organització, és meravellós.

Potser serà difícil tornar després a l'àmbit lucratiu…

No se sap, i menys en aquests temps d'incertesa, però aquesta experiència no la canvio per res.

Per fer la teva feina, és a dir, gestionar persones i transformar organitzacions, quina formació i habilitats calen avui dia?

Ens passa que, per al nostre departament, contractem gent que no és de recursos humans, i això hi proporciona una frescor brutal. Perquè, com que disposem de perfils diferents, podem tenir una visió diferent de com es poden gestionar les persones. Hi ha gent que està més enfocada al tema normatiu i legislatiu, cosa que ens dona una visió molt realista. Hi ha altra gent que està més orientada al negoci, la qual cosa també ens ajuda a entendre que cal alinear les persones cap a una missió. I, evidentment, el departament és ple de psicòlegs. I això li dona un punt humanista que m'encanta. Llavors, què cal estudiar per arribar fins aquí? El camí pot ser formar-se en branques humanístiques, atès que professionals així, com ara antropòlegs o sociòlegs, són necessaris en les organitzacions. Al seu torn, especialitzar-se en innovació, tecnologia, change management... Però, sobretot, com he comentat abans, no deixar d'aprendre mai.

I, per acabar, si em permets, entrant una mica en l'àmbit personal, vaig llegir en el teu blog que un altre moment que va canviar la teva vida va ser convertir-te en pare. I també vaig llegir que aconselles al teu fill que no busqui ser el millor. Què cal buscar en aquesta vida?

Arrosseguem una herència, probablement de generacions anteriors, en què la cultura de l'esforç ha estat el més important: cal ser el millor i aconseguir l'èxit. El que li volia traslladar és que l'important en aquesta vida és ser un mateix. I a qui no li agradi, doncs que no li agradi. Quan ens esforcem molt per aconseguir alguna cosa, sobretot en l'àmbit professional, desatenem altres coses que potser són molt més importants.

Potser les noves generacions, acostumades a tenir moltes coses a l'instant, han de trobar un equilibri entre el que comentes i la paciència…

Tant de bo puguin gaudir de la vida d'una altra manera, perquè penso que aquest equilibri és la clau per ser feliç. És a dir, es pot viure amb passió una professió, però hi ha molts més àmbits de la vida als quals es pot dedicar passió, molts amors. No només el professional. 

Més de 8.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.800 alumni ja en formen part