Entrevistes Alumni

Carlos E. Jiménez
Carlos E. Jiménez
03/03/2019
Roser Reyner
Alumni


Màster universitari Ciència de Dades





«En l’àmbit tecnològic, cada vegada és més necessari un compromís similar al jurament hipocràtic de la medicina»
 

Carlos E. Jiménez (Madrid, 1968) forma part del primer grup de graduats del nou màster universitari de Ciència de Dades (Data Science) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Per a ell, estudiar en línia era una bona opció perquè viatja sovint per feina i viu als EUA, on reconeix que es multipliquen les oportunitats professionals. Va cursar el màster perquè considera que, en la seva feina com a consultor de govern digital, cal una actualització contínua de coneixement. Però la ciència de dades —subratlla— és una àrea multidisciplinària que exigeix que l’ètica també ocupi un lloc important, ja que inclou àmbits com l’aprenentatge automàtic i la intel·ligència artificial. En la seva opinió, l’ètica és fonamental perquè la tecnologia sigui beneficiosa per a la humanitat. Aquest és el lema de l’organització sense ànim de lucre IEEE, referent internacional, amb la qual ha col·laborat voluntàriament durant anys. Avui ocupa un lloc a l’òrgan de govern de la IEEE Computer Society. 
 

«En l’àmbit públic, amb la ciència de dades estan a punt d’arribar coses apassionants»

 

Com a consultor, ajudes a modernitzar institucions públiques amb l’aplicació de la tecnologia. No et deu faltar feina…

[Riu] Hi ha feina, sí. La idea és utilitzar la tecnologia per a millorar el servei que les organitzacions públiques presten al ciutadà, que al final és del que es tracta. I el ritme dels avenços tecnològics és vertiginós, de manera que els canvis també solen tenir un abast important. En les persones i en les organitzacions, moltes vegades és complicat trencar amb costums i processos arrelats, i en les organitzacions de l’àmbit públic, encara més.

Per què t’atrau aquest àmbit i no l’empresa privada?

És un àmbit que m’agrada, amb el qual sempre he estat vinculat i que conec molt bé des de dins. Ja al principi de la meva etapa professional, que va començar quan vaig superar unes oposicions fa gairebé trenta anys, vaig anar prenent consciència d’aspectes que es podien o que calia millorar. Inspirat en l’ús de la tecnologia com a instrument per a assolir aquestes millores, i compaginant-ho amb la meva feina, vaig passar d’estudiar una llicenciatura de Dret a estudiar Enginyeria Informàtica, després un postgrau i posteriorment dos màsters. Això m’ha permès unir la passió per la tecnologia amb la millora de les administracions amb l’ajut d’aquesta tecnologia.

Un dels països en els quals treballes actualment és la República Tunisiana, que va encapçalar la Primavera Àrab i que s’ha considerat una mena de laboratori de la democràcia al món àrab. Què fas a Tunísia?

Efectivament, en un dels projectes en què estic treballant presto assistència especialitzada a una organització nord-americana, el National Center for State Courts, que dona suport a les autoritats del país per a construir una plataforma digital en l’àmbit de la lluita contra la corrupció. El projecte s’enquadra en un programa de cooperació dels EUA amb la República Tunisiana. Des que es va produir la revolució en aquest país, s’ha fet un gran esforç per a la consolidació democràtica, l’augment de la transparència i la rendició de comptes al ciutadà. I en aquests processos la tecnologia és avui fonamental.

Passejant pels seus carrers, com has vist el país? Sembla que hi ha molt atur juvenil.

Hi ha problemes laborals, encara que això, malauradament, també ho hem patit a Espanya en els últims temps. La meva percepció és que el país realment es va modernitzant. Avancen, i les institucions es van transformant, tot i que els canvis són complexos i necessiten temps. Moltes de les persones amb les quals col·laboro allà són joves que fa poc que han acabat els estudis, i és gent brillant des del punt de vista professional. Penso que els espera un gran futur.

La teva experiència en l’àmbit judicial és extensa. A l’Amèrica Llatina i també a Catalunya vas participar en un projecte per a promoure una administració judicial sense papers. Com va anar?

Efectivament, durant gairebé deu anys vaig participar en el projecte e-Justicia.cat. Ha estat una de les experiències més enriquidores professionalment. Vaig tenir la sort de viure el projecte des del començament. Un projecte així és enorme no solament des del punt de vista tecnològic, perquè requereix reformes legislatives, noves aptituds en els funcionaris i un canvi extraordinari en l’organització. De fet, va ser aquest projecte el que em va portar a fer un primer màster a la UOC per a aprofundir en la investigació dels problemes que es presentaven i poder-hi aportar alguna cosa unint la perspectiva acadèmica i el vessant pràctic.

I, com comentaves, vas treballar durant més de dues dècades en l’àmbit judicial espanyol. Com veus la salut de la justícia espanyola, ara que es parla tant de judicialització de la política i de politització de la justícia?

És un tema complex. Amb la Constitució del 1978 es van crear unes estructures determinades que potser cal modernitzar. En tot cas, jo he tingut la sort de conèixer responsables del poder judicial amb una voluntat manifesta de millora, amb un interès veritable per donar el millor de la justícia, buscar la proximitat amb el ciutadà i créixer en transparència i obertura. Altres àmbits de l’Administració pública han parlat abans del govern obert; també la justícia avança cap a aquesta obertura. Els canvis, però, demanen temps. La meva perspectiva, ara una mica de lluny, és que van en aquesta direcció. Penso que és significatiu que òrgans com el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial es destaquin en aspectes com la transparència.

Suposo que ara coneixes més de prop el sistema judicial als EUA. Què destacaries en l’àmbit de la ciència de dades?

Als EUA l’ús d’anàlisis i visualitzacions ja està estès en l’àmbit de la justícia, i la utilització d’eines associades amb la intel·ligència artificial ha passat de les iniciatives experimentals a començar-se a integrar en el sistema judicial. A més, es reconeix el potencial de la ciència de dades per a la millora de la justícia, i s’han publicat resultats en aquesta direcció. De fet, els sistemes basats en algoritmes per a prendre decisions s’utilitzen en tot el país. Califòrnia, per exemple, ha promulgat una llei sobre la llibertat provisional prèvia al judici que substitueix el dipòsit d’una quantia econòmica per avaluacions del nivell de risc, que es basen en prediccions fetes per aquest tipus de sistemes. La intervenció de científics de dades es considera necessària per a transitar per aquest camí en l’àmbit de la justícia.

Les dades, tan fredes i interpretables, ens podran ajudar a fer un món més humà?

En el màster vaig poder estudiar la importància i els riscos potencials de la preparació de les dades per a l’entrenament, el test, la validació i la predicció utilitzant algoritmes d’aprenentatge automàtic. Hem de ser conscients, cada vegada més, de la importància del rigor metodològic i de l’ètica en l’ús de la tecnologia. Això sempre ha estat així, però avui dia les màquines poden fer autònomament anàlisis molt avançades, i els algoritmes i la preparació de les dades són fets per persones, la qual cosa pot arribar a influir en els resultats. Pel que fa a això, afortunadament, ja s’han desenvolupat iniciatives en què l’ètica és un element central. Però, a més, segons el meu parer, en l’àmbit tecnològic cada vegada és més necessari un compromís similar al jurament hipocràtic que hi ha en la medicina.

El teu treball de final de màster el vas dedicar a l’ús turístic de les bicis de Nova York…

El vaig fer arran del meu interès en el que es coneix com a Smart Government, lligat a les ciutats intel·ligents i a l’obertura de dades. Vaig utilitzar dades obertes de la ciutat de Nova York, del sistema meteorològic dels EUA i d’esdeveniments del calendari local per a analitzar l’ús del servei de lloguer compartit de bicicletes per part dels turistes que visiten la ciutat. Vaig buscar els millors resultats en la predicció a partir de diferents algoritmes. Això pot ajudar a conèixer les tendències, millorar la planificació, optimitzar recursos, impulsar el turisme i revitalitzar determinades zones de la ciutat. Entre altres resultats, considero que, per a assolir un aprofitament òptim i adequat de processos basats en la intel·ligència artificial, la incorporació de científics de dades en l’ecosistema organitzacional públic acabarà essent imprescindible.

En el teu àmbit com a expert, què és el que t’apassiona més ara per ara?

Em sembla apassionant el que es va obrint pas en la modernització de les administracions públiques amb l’explotació de les dades i les tecnologies emergents. Pot ser la combinació perfecta per a fer un gran salt en l’àmbit del govern digital. Entrem en una nova era en la qual ja es parla obertament d’aplicació de la intel·ligència artificial a les organitzacions. En l’àmbit públic, amb la ciència de dades estan a punt d’arribar coses apassionants. Prèviament hi ha hagut països que ja han viscut grans transformacions implantant el govern electrònic, com és el cas d’Estònia, reconegut internacionalment. Però ara el salt pot ser molt més gran.

I sembla un tema més enllà dels colors polítics. Què els podem exigir, als polítics, en aquest sentit?

En el cas de Catalunya, en el seu moment hi va haver un acord al Parlament que establia que, independentment de qui governés, l’avanç en la societat de la informació seria un aspecte prioritari. I això ha estat una referència a escala internacional. Perquè, al final, independentment de qui governi i de qui estigui a l’oposició, si realment es vol el millor per al país, hi ha aspectes crucials, més enllà dels matisos, sobre els quals hi hauria d’haver un acord unànime. I moltes vegades, malauradament, això s’oblida.

Més de 7.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part