01/07/2010 Barcelona
Palau de la Música Catalana
Michael T. Jones, dinamitzador principal de tecnologia de Google i un dels fundadors de Google Earth, ha ofert al Palau de la Música Catalana de Barcelona una conferència amb el títol «The Power of Information».
«El poder de la informació és permetre a tothom tenir aquesta informació. Si algú vol trobar una cosa, nosaltres l’ajudem a trobar-la. Ajudem els altres a trobar informació en webs que ja existeixen. Som únicament un vincle. Són dades que trobem i compartim», d’aquesta manera ha definit Michael T. Jones la tasca que fa Google. «El nostre negoci està molt centrat a fer el que els usuaris volen i no el que Google vol; Google és un mirall del món».
Sobre les relacions socials i l’educació
Les opinions de Jones van molt més enllà de la pura tecnologia i aplicacions de Google; són una manera d’entendre el món i la societat. Google vol ser present en els canvis que han de venir, canvis en el sistema d’aprenentatge, canvis en les formes de treball, etc.
«La meva ambició és que la gent estigui més connectada, tingui més informació per a ser més intel·ligent. Espero que tothom tingui un quocient intel·lectual de vint punts més: això és el meu somni», ha afirmat Jones.
«Les tecnologies més importants en el futur seran les que connectaran més la gent, tenir un contacte constant amb la gent. El que importa no és la forma sinó la comunicació. Hi haurà canvis geogràfics; Google només afecta el 22% de la població perquè el 78% restant no té accés a internet. Necessitem més gent».
Sobre els mitjans de comunicació i Google News
Jones ha parlat de la demanda d’alguns mitjans contra Google News: «No és una demanda, és una discussió. Google News indexa els webs en línia amb serveis de notícies gratuïts i alguns diaris han considerat que la gent va a Google News i no al diari; ens han acusat de robar la quota de mercat als diaris, però nosaltres només posem les primeres línies de cada notícia. I després te’n vas al diari. Nosaltres els diem que portem gent als diaris, cosa que ells no han sabut fer amb les seves versions. Murdock diu que no pots veure el diari si no pagues. Nosaltres pensem que les històries són més riques si hi ha cobertura en línia, si hi ha més informació».
A més, considera que Google ha fet millorar la tecnologia, però que «els mitjans de comunicació, sobretot escrits, no han utilitzat les oportunitats com ho podien fer. Cada vegada que apareix una nova tecnologia el negoci baixa. Nosaltres parlem amb els mitjans perquè optimitzin recursos. Les histories en paper no aprofiten prou la història».
«La gent no vol comprar tot el diari, només vol algunes notícies concretes. És més el valor del diari que el valor de les notícies»; aquesta és la causa, segons Jones, de la baixada de vendes dels diaris en paper. Malgrat tot, Jones no creu que les notícies siguin mortes. «La democràcia necessita informació. No pot ser que la gent voti sense saber què passa».
Sobre Google Earth
Google Earth va començar entre quatre amics i ha acabat tenint una participació massiva. Actualment té més de sis-cents milions de persones viatjant pel món, no solament volant sobre països, oceans i mars sinó també oferint la informació sobre els llocs visitats, i tot en línia. «És una oportunitat per als éssers humans per a entendre el planeta. N’estic encantat. Quan era un somni, la idea m’encantava. Ara estic il·lusionat»
El futur segons Google
Conscient que la informació pot ajudar la gent, Google busca la manera de fer-ho. Una d’aquestes idees és Google Health: «Si tinguéssim les històries clíniques de milions de persones, només amb causes i efectes, podríem trobar solucions per als problemes de la gent. Podríem salvar moltes vides. Podríem viure més anys». En aquest sentit, Jones explica que «vam començar a parlar amb els metges i els vam preguntar si això funcionaria; van dir que sí; vam demanar històries clíniques i ens van dir que no era possible. Vam contestar que trauríem totes les dades personals, però ens van dir que no».
No obstant això, Jones pensa que d’aquí a cinquanta anys viurem més, sabrem quines parts de la nostra història clínica són personals i quines no. «Quan puguem reunir la informació, podrem establir tendències i veure les coses que funcionen. La cosa és veure com podem provocar el canvi social per a separar el que és privat del que no ho és. Espero que puguem trobar una solució que canviï les coses».