Entrevistes Alumni

Ramon Ruiz Navarro
Ramon Ruiz Navarro
02/12/2020
Olga Vallejo
Alumni
Ciències Empresarials, Administració i Direcció d’Empreses, Investigació i Tècniques de Mercat i Màster en Societat de la Informació i el Coneixement





«Fa més de vint anys que estic enganxat a la UOC. Més enllà de l'enriquiment personal, ha estat clau per a la meva promoció laboral»
 

Ramon Ruiz Navarro comença a treballar amb quinze anys, i d'això ja en fa gairebé cinquanta. És antic alumne de la UOC des dels seus inicis: ha estudiat la diplomatura de Ciències Empresarials; dues llicenciatures, una d'Administració i Direcció d'Empreses i l'altra d'Investigació i Tècniques de Mercat, i el màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement. Actualment està cursant el grau de Ciències Socials i el doctorat de Societat de la Informació i el Coneixement. 

Ets un exemple clar de formació al llarg de la vida. Com expliques aquesta reincidència amb la UOC? 

Els meus inicis laborals són al món de la informàtica: primer al que fou originàriament el Deutsche Bank i després a Sony, on, per pujar de categoria, havies de tenir una carrera. A finals dels anys vuitanta em començo a interessar pels temes de negoci i empresa i als quaranta anys em plantejo un canvi de paradigma, que coincideix amb l'inici de la UOC. No em podia permetre anar presencialment a la universitat i semblava que aquest nou projecte d'universitat a distància i en línia encaixava perfectament amb el que necessitava. Vaig fer l'entrevista i vaig entrar a Empresarials. A partir d'aquí no he parat! Fa més de vint anys que estic enganxat a la UOC. Més enllà de l'enriquiment personal, ha estat clau per a la meva promoció laboral.

Com recordes aquells inicis? 

Al principi ens connectàvem per mitjà del mòdem de la UOC, després amb l'ADSL… Com a informàtic, vaig començar a programar perforant targetes de cartolina, aquest univers em resultava familiar. Aprendre era meravellós, però compaginar feina, família i estudis era complicat. Hi havia dies que anava a treballar sense dormir. Sempre m'ha agradat estudiar, per a mi és una continuació de la meva vida, mentre pugui i la salut m'ho permeti, vull continuar. Vaig ser un dels primers antics alumnes que va organitzar els UOC Meet, les trobades presencials amb xerrades d'experts sobre temes concrets, i també els UOC Talk, la versió descentralitzada dels Meet a les diferents seus de la UOC. Han estat oportunitats per continuar aprenent, fer treball en xarxa (networking) i mantenir els contactes. 

Al llarg dels anys ha canviat la percepció del teu entorn de què és la UOC? 

Quan vaig començar, no entenien aquest model d'universitat. «Com pot ser una universitat a la qual no hagis d'anar, com ho faran perquè no copieu o quina validesa tindrà el títol» eren les preguntes més habituals. Amb el temps, conec molts estudiants de la UOC, companys de feina que volien continuar treballant i estudiant, i arran de la meva experiència han decidit matricular-s'hi. En aquests 25 anys, la UOC s'ha guanyat el prestigi nacional i internacional que té, acompanyant un munt de professionals que han evidenciat la qualitat de la formació que ofereix la universitat, la qualitat dels seus graduats l'avala. La xarxa Alumni també ha contribuït al prestigi de la Universitat. 

Quin paper penses que ha tingut la tecnologia en el primer quart de segle de la universitat? 

Ha estat una gran aliada, els avenços tecnològics han estat exponencials. El pas del mòdem a l'ADSL ja es va notar: podies fer vídeos, organitzar videoconferències... Pensa que al principi ni tan sols hi havia mòbils! Els mitjans actuals són increïbles. No es tracta només de tot el que podem fer, sinó de la qualitat, per exemple, de les pantalles i la imatge. Quan tinguem la 5G, amb una interacció al moment sense cap mena de retard, serà un fenomen.

Més enllà dels coneixements adquirits, estudiar a la UOC ha implicat canvis importants a la teva vida?

A mi em va ajudar: gràcies a la diplomatura vaig passar a ser mànager de planificació de la producció i distribució. Començo per la promoció laboral i després m'hi he anat enganxant: m'agrada continuar aprenent, en lloc de llegir llibres, em vaig matriculant d'assignatures; cada assignatura és com un llibre que t'està formant. Fa gairebé dos anys que estic de baixa laboral, fruit del desgast de tants anys treballant. Després de fer el màster universitari de Societat de la Informació i el Coneixement, sorgeix la possibilitat de fer el doctorat. Ara la meva fita és acabar-lo abans dels 65 —en tinc 62—, i després la idea és continuar fent recerca i, per què no, potser també docència.

A escala personal, ha anat canviant la motivació per continuar estudiant? 

Sí, i tant! Sempre m'he format amb l'afany d'aprendre i gaudir, però és cert que a mesura que et fas gran i t'acostes a l'edat de la jubilació, el plaer és més present, ja no tens la pressió de l'etapa professional amb una família a càrrec teu. Ara continuo exclusivament per a mi mateix. 

Què és el que t'agrada més de la UOC?

No estar obligat a un horari fix i organitzar-te com et convingui més és un luxe. Tampoc no perds temps en desplaçaments, tens tota la informació en un clic, et connectes sense problemes, tens companys d'arreu del món i pots aprofundir en la matèria tant com vulguis gràcies a la documentació complementària. Personalment, el sistema de la UOC m'ajuda a ser més productiu que si fos presencial. Les trobades presencials que s'organitzaven abans del coronavirus —el que originàriament havien estat els UOC Meet i UOC Talk— també permeten anar creant xarxa: encara estic en contacte amb alguns dels companys d'ADE. 

Més de 8.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.800 alumni ja en formen part