Entrevistes Alumni

Lorenzo Marini
Lorenzo Marini
25/01/2019
Germán Sierra
Alumni


Postgrau de Periodisme Digital





«No ens agrada la idea de la informació falsa, però tenim forts incentius emocionals i ideològics per a no verificar la que ens convé»
 

Fa vint anys, la revista científica The Lancet va publicar un estudi que relacionava la vacuna del xarampió amb l’autisme. L’estudi era un frau, però va arribar a molts mitjans de comunicació i, d’aquí, a l’opinió pública, en el que es considera el naixement del moviment antivacunes. L’any passat es van detectar 20.000 casos de xarampió a Europa i 35 persones van acabar morint. Per a Lorenzo Marini, aquesta seqüència de fets il·lustra el poder d’expansió de les notícies falses (fake news) i el perill de no contrastar les notícies. Amb el propòsit de combatre aquesta difusió massiva de notícies falses ha llançat dos projectes: YouCheck i memeCheck, que van passar pel programa d’acceleració SpinUOC. Marini, que va estudiar Ciències de la Comunicació a Itàlia i el postgrau de Periodisme Digital a la UOC, acaba de rebre finançament tant de Google com del programa ENISA per a desenvolupar-los.
 

«Les notícies falses ens han enxampat desprevinguts perquè han crescut paral·lelament a l’últim gran desenvolupament tecnològic d’internet»

Algunes estimacions afirmen que el 2022 el 50% de la informació publicada en línia serà falsa. Això és així? Tan greu és la situació?

És una estimació de l’agència Gartner i, òbviament, s’ha d’analitzar amb cautela, però sabem que molta part de la informació serà falsa, perquè cada dia creix més. Per informació no solament ens referim a notícies, sinó a tota mena d’informacions sobre persones, empreses, estudis o dades. S’ha creat un espai en el qual els fluxos d’informació són tan ràpids i incontrolats que, per una sèrie de raons molt àmplies i amb objectius diferents, es produeix molta informació falsa o incorrecta. Un dels problemes és que, sense saber-ho, es reprodueix molta informació falsa de tercers.

Fa temps que t’interessa i et preocupa aquest tema i això va fer que desenvolupessis els projectes YouCheck i memeCheck. Com va sorgir la idea?

El tema de la desinformació m’ha apassionat des que vaig començar a estudiar comunicació. Fa anys, amb un familiar que és enginyer informàtic, vam tenir la idea de fer algun projecte relacionat amb aquesta àrea i va sorgir l’embrió de YouCheck, una plataforma col·laborativa per a la verificació de fets (fact-checking). Però no hi vam dedicar gaire temps fins que el 2016 va fer eclosió el tema de les notícies falses amb les eleccions de Trump. En aquell moment vam llançar la primera versió de YouCheck com a plataforma col·laborativa per a afegir enllaços a les notícies a fi de contrastar-ne la veracitat. La vam provar a Itàlia, però no vam aconseguir prou massa crítica. Vam ser molt idealistes i ens vam orientar poc empresarialment, sense pla de negoci. 

Necessitàveu més orientació i ser més realistes...

Sí, per aquest motiu vam entrar en una incubadora de Barcelona Activa i a Hubbik mitjançant el programa SpinUOC. Van donar un tomb al projecte, però sempre fidels a l’objectiu de millorar l’entorn informatiu en línia i la qualitat de la informació. Vam dividir el treball en dues parts. La primera és el projecte memeCheck, que se centra en l’ús de la intel·ligència artificial per a contrastar informació. L’aplicació permet que el lector enviï un mem, del qual s’extreuen text i etiquetes i s’hi apliquen algoritmes basats en el processament de llenguatge natural (natural language processing) per a contrastar-lo amb una base de dades d’articles de verificació de fets de tot el món i així comprovar si el mem parla d’algun tema que ja ha estat desmentit. Alhora, crea una llista dels articles més pertinents. 

Per a això és important generar molta participació...

Sí, és l’altra gran branca del projecte: hem de treballar per generar aquest tipus de participació i motivar els usuaris perquè participin en la millora de la qualitat de la informació. D’alguna manera, és dirigir-se a la verificació de fets durant l’elaboració de la informació ajudant els periodistes a connectar amb gent experta de manera més ràpida a canvi de visibilitat i enllaços per a aquestes fonts expertes. La motivació perquè hi participin els experts és guanyar visibilitat en línia per als seus llibres i articles, la seva marca o la seva reputació, mentre que els periodistes, que avui no tenen temps de contrastar la informació o d’investigar-la com cal perquè no hi ha recursos, arribaran a més experts més ràpidament. 

Et consten serveis semblants a altres llocs del món?

Als Estats Units hi ha Help a Reporter Out, que és un servei molt enfocat a la publicitat, que nosaltres també cobrim, però oferim un servei més ampli perquè també abastem ciència, tecnologia i l’acadèmia. A Austràlia opera Pressfarm. També hi ha els directoris d’experts, i la UOC en té un de molt ben fet. Però el que nosaltres fem és invertir la dinàmica: és el periodista qui busca i són els experts els qui contesten i fan que el periodista triï entre ells el que li interessa més.

Penses que a la gent la preocupa realment la veracitat de la informació?

Jo penso que cal considerar dues línies: a ningú no li agrada la idea de la informació falsa, però tenim uns incentius emocionals i ideològics per a no verificar la informació que ens convé i per a no creure la que no ens agrada. La comunicació emocional és molt potent per aquest motiu. Sí que penso que la informació falsa preocupa; a ningú no li agrada que li expliquin mentides. Diversos estudis de verificació de fets assenyalen que la gent canvia la seva percepció quan li diuen que el seu polític de capçalera ha mentit, però no necessàriament canvia el vot. Jo penso que les notícies falses ens han agafat una mica desprevinguts perquè han operat paral·lelament a un gran desenvolupament tecnològic d’internet. Tot i així, comencem a reaccionar des del món acadèmic, periodístic i empresarial.

També és evident que les notícies falses han catapultat en tràfic molts mitjans i, per tant, econòmicament n’han sortit beneficiats.

Per descomptat. També empreses i polítics. Les mentides o la manipulació no comencen a internet. Simplement, ara és més fàcil viralitzar-les.

Qui és el client potencial de memeCheck i YouCheck? 

memeCheck és un servei en fase d’intel·ligència i desenvolupament. La intel·ligència artificial del projecte l’aplicarem a YouCheck. Per aquest motiu, tot i que és una recerca de desenvolupament, no descartem monetitzar a la llarga el projecte o buscar socis per a finançar-lo. Ens agradaria que en la forma bàsica fos un servei que continués essent gratuït. YouCheck té un model de negoci de semipagament o freemium. No pensem obtenir rendibilitat amb els periodistes perquè seria un suïcidi empresarial, però sí que tenim algunes idees de serveis que podrien passar a ser de pagament a preus molt avantatjosos. En canvi, per als experts serà diferent: estem desenvolupant pàgines i perfils optimitzats per a SEO que milloraran la visibilitat de l’expert i un sistema de notificació prèmium més ràpid per als experts, dos serveis que sí que seran de pagament amb un sistema de subscripció. També tenim un pla B2B enfocat a les oficines de comunicació d’empreses, universitats i institucions. El nostre objectiu és llançar més prestacions entre març i abril.

Quantes persones sou a l’equip?

A Barcelona som jo mateix, una responsable de màrqueting i dues persones de suport de màrqueting i periodisme. També tenim dos consellers tecnològics que treballen des de Londres i quatre autònoms que treballen de diverses maneres però amb continuïtat.

I heu obtingut finançament de Google.

Hem guanyat el DNI Fund de Google per a prototips —som un dels nou en aquesta ronda a tot Espanya— i fa poc ens van anunciar la concessió d’un préstec d’ENISA per a joves emprenedors. Fins al febrer anem fent una ronda de notes convertibles amb tiquets de 5.000 euros. Abans de final de 2019 també llançarem una ronda d’inversió de 200.000 euros perquè tenim un pla d’expansió molt ambiciós per a la segona meitat de l’any. 

Com us donareu a conèixer?

Tenim una estructura de màrqueting digital força clàssica. La plataforma va sortir al mercat només fa dos mesos i vam tenir l’aturada de Nadal enmig. Hi ha molts components que són molt de prova. També estem treballant molt els contactes a LinkedIn amb persones que considerem que és important que coneguin i donin a conèixer el projecte a la seva xarxa. També el donem a conèixer a la universitat i als diaris. Un avantatge del projecte és que, quan es connecta un periodista a un expert, moltes vegades s’acaba enllaçant a la plataforma i això ens genera molta visibilitat.

Com va ser la teva experiència a la UOC quan vas cursar el postgrau de Periodisme Digital?

Jo acabava el grau i volia fer un postgrau per decidir si treballava més en periodisme o seguia una línia més acadèmica. Amb el postgrau vaig aprofundir el meu coneixement del món del web i vaig tenir l’oportunitat de treballar a El Periódico. Aquestes pràctiques em van fer adonar que no volia treballar en una redacció escrivint articles, sinó al voltant de la redacció. Anys després, un amic em va parlar de Hubbik i del programa SpinUOC, i la veritat és que estic encantat de l’experiència, la mentoria i el tracte. Ha estat bastant clau a l’hora de convertir el que era YouCheck en el que és ara. 

En una conferència recent afirmaves que, malgrat tot, continues creient en internet i en el periodisme.

Absolutament. Són temps durs, però cal resistir. Fa poc, en un seminari, una estudiant nord-americana em va preguntar si en aquest món podem creure en alguna cosa. Jo vaig respondre que hem de dubtar, però també dipositar la nostra confiança en alguna cosa. Els periodistes produeixen coses molt vàlides a internet i cal valorar-ho i lluitar contra els que no ho fan bé. 

Més de 7.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part