Entrevistes Alumni

Isaac Compañó
Isaac Compañó
25/03/2019
Alumni


Màster de Treball Social Sanitari





«Fer voluntariat et dona expertesa, experiència i capacitat d'aprenentatge»
 

Des de l’any 2017, Isaac Compañó és cap del departament de Voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona. Graduat en el màster de Treball Social Sanitari de la UOC i diplomat en Treball Social per la UB, en la seva trajectòria professional fa més de quinze anys que es dedica a les àrees de gent gran, infància i adolescència. Hi hem parlat per conèixer millor la relació entre universitat i voluntariat.

 

«Els joves són un capital humà bàsic per a poder fer un món més just, ja que són el present i el futur de la nostra societat»

 

Per als qui no ho sàpiguen, quin és l’àmbit d’actuació de Càritas Diocesana de Barcelona? 

La nostra raó de ser és acollir i acompanyar les persones en situació de pobresa i exclusió social, ajudant a promocionar-ne el desenvolupament integral. Càritas té com a eixos promoure, orientar i coordinar l’acció social, sensibilitzar la societat i denunciar les situacions d’injustícia. Som presents en tota la diòcesi de Barcelona, que comprèn la comarca del Maresme i les ciutats de l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Barcelona, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Badalona. Actualment té 160 persones contractades i 2.427 persones voluntàries. 

Quins tipus de projectes impulseu?

Els programes són en diferents àmbits: família i infància, sense llar i habitatge, gent gran, formació i inserció laboral, migració i acolliment, i acompanyament. En aquests àmbits hi ha infinitat de projectes en què es pot col·laborar: reforç educatiu, cases d’acolliment, centres oberts, casals de joves, assessorament en drets, servei de mediació en l’habitatge, visites a residències i acompanyament a gent gran o suport en cursos d’aprenentatge de llengua, entre altres.

Com és actualment la relació de la universitat i les entitats sense ànim de lucre que treballen per la inclusió i la cohesió social? 

Pensem que es van fent passos importants, però hi ha molt de recorregut per treballar conjuntament i explorar possibilitats. Els joves són una part fonamental per a impulsar el canvi, per a minimitzar les desigualtats socials. Des de les universitats és important formar joves tècnicament però també humanament, i oferir espais de sensibilització, de denúncia, de debat i d’anàlisi de la realitat social que vivim en aquest món. Els joves són un capital humà bàsic per a poder fer un món més just, ja que són el present i el futur de la nostra societat. 

Com es podria millorar? 

Seria interessant que els joves entenguessin el voluntariat en les entitats socials com una forma d’aprenentatge més. Les persones voluntàries es comprometen amb els altres i per als altres. Hem de ser capaços d’organitzar-nos col·lectivament i amb compromís amb la societat. És important que des de les universitats promogueu el voluntariat en els estudiants.

Quines competències s’adquireixen per mitjà del voluntariat?

És important formar-nos per ser voluntaris. Fer voluntariat et fa viure situacions que t’enriqueixen i et donen expertesa, experiència i capacitat d’aprenentatge. Et donen visió dels problemes socials, capacitat per a tenir una actitud crítica i implicada i una actitud de servei a les persones, de treball en equip per a aconseguir un objectiu comú, i també habilitat per a escoltar i comprendre les persones que acompanyem. 

Com animaries els nostres estudiants a fer-se voluntaris? 

Els explicaria que per mitjà del voluntariat un pren consciència d’un mateix, coneix l’entorn i les necessitats i que és un espai de transformació social i personal. La implicació en la xarxa ens realitza com a persones i ens empeny a fer una activitat per a millorar l’entorn i la societat. Ens dona la possibilitat d’acompanyar les persones que ho necessiten més. Tots formem part d’una mateixa comunitat i, si ens ajudem els uns als altres en aquesta societat, entre tots la fem millor i més humana. De la mateixa manera, reverteix en nosaltres aportant-nos benestar, gratitud, creixement personal i experiències úniques.

En el teu cas, què et va portar a dedicar-te al treball social? 

El que em va portar a fer treball social va ser la idea de poder acompanyar i ajudar les persones més vulnerables en el seu procés vital. És una feina que et dona l’oportunitat de treure el millor de tu mateix i aprendre a escoltar i acompanyar, i a créixer per mitjà de la relació amb l’altre. És el compromís amb l’altre, amb la societat, amb la justícia social i el benestar col·lectiu.

Has treballat amb perfils socials molt diferents. Quines diferències has detectat entre les necessitats de cada col·lectiu? 

 

Cada col·lectiu de persones que acompanyes té unes necessitats diferents. El més important és escoltar-les, comprendre la seva situació, la seva vivència, la seva necessitat i amb un bon diagnòstic veure de quina manera les pots ajudar millor amb eficiència i eficàcia. Les persones no són, les persones estan en aquella situació. Les situacions vitals i personals són variables. Avui atens una necessitat d’una persona i demà et pot canviar la vida i pots ser tu el que necessitarà ajuda.

Com veus l’estat actual de la professió? Et sembla que s’ha millorat en el reconeixement del treball social com a professió sanitària? 

El treball social sanitari és una figura de vital importància i s’ha de promoure. En l’àmbit de la sanitat també hi ha moltes necessitats socials produïdes per alguna malaltia o situació afegida que comporta que en un moment donat hàgim de demanar ajuda. Tots tenim o coneixem un avi que té Alzheimer i va a algun centre de dia, una persona gran que s’ha fet mal i necessita rehabilitació. Una malaltia que et dificulta la possibilitat de treballar o, fins i tot, et fa perdre la feina pot desencadenar no tenir prou ingressos econòmics per a mantenir la qualitat de vida. Hi ha moltes situacions complexes que s’han de tractar dia a dia.

En el moment de donar continuïtat a la teva formació amb un màster, què et va fer decidir pel màster de Treball Social Sanitari de la UOC?

La UOC és reconeguda internacionalment i té un prestigi més que demostrat. Et dona moltes facilitats: pots estudiar a distància, organitzar-te com vulguis i compaginar-ho amb altres activitats de la vida diària o la feina. I en una societat en què el temps és or, la UOC facilita una mica el fet de poder estudiar amb qualitat i flexibilitat.

Et vas graduar el 2016. Com consideres ara l’impacte professional que han tingut els coneixements que vas adquirir durant el màster?

Actualment no exerceixo de treballador social sanitari, sinó de cap de Voluntariat de Càritas Diocesana de Barcelona, però quan vaig acabar el màster sí que exercia de treballador social, i els coneixements adquirits i les pràctiques fetes em van ajudar a poder treballar de manera molt més eficient i eficaç.

Més de 7.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part