Entrevistes Alumni

Diana Maritza Borja
Diana Maritza Borja
25/02/2021
Marian Antón
Alumni
Màster en Ciutat i Urbanisme





Diana Maritza Borja, màster en Ciutat i Urbanisme i premi extraordinari pel seu expedient acadèmic

«Aquesta distinció m'empodera, sobretot ara que estic en un moment de transició laboral»

 

Després de graduar-se en Arquitectura a Bogotà, Diana Maritza Borja Buitrago es va especialitzar en Disseny Urbà, motivada pel seu gust per l'estudi i la planificació de les ciutats, i, posteriorment, va decidir cursar el màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC. La seva trajectòria professional al principi va estar més enfocada cap a l'arquitectura, però més endavant es va enfocar en l'escala urbana, àmbit en què ha exercit en els últims anys, fent conceptualitzacions estratègiques de plantejaments urbans i desenvolupament de propostes urbanes en diverses escales. 

«Vull ser un agent de canvi a les ciutats colombianes, aportar solucions que disminueixin la pobresa i la desigualtat social»

Per què vas triar la UOC per fer el màster? 

Volia cursar un màster a l'estranger, específicament a Espanya, però alhora no volia deixar el meu país ni la feina que tenia aleshores, així que vaig començar a buscar universitats en línia que m'oferissin l'oportunitat d'estudiar i treballar des de Colòmbia. Va ser així com vaig trobar el màster universitari de Ciutat i Urbanisme de la UOC, el qual s'ajustava perfectament a les meves expectatives educatives i formatives, amb un plus addicional: el prestigiós geògraf urbanista Jordi Borja era el creador del programa.

Ha complert les teves expectatives? 

Sí. En primer lloc, perquè tots els temes que hem vist al màster són actuals i innovadors, cosa que em va ajudar a formar-me una visió i una crítica contemporània sobre la gestió de les ciutats en qualsevol context del món. En segon lloc, la meva intenció d'unificar els estudis amb la carrera professional, sense perjudicar cap dels dos, va ser totalment satisfeta per la UOC.

Què destacaries del model formatiu?

La flexibilitat dels horaris. És a dir, com a estudiant, des de l'inici del semestre tens clar quins són els objectius, els treballs que has de lliurar i les avaluacions de les matèries, i tens la possibilitat, segons la teva disponibilitat, d'acomodar els temps de lectura, de participació de tallers, de debats, d'exposicions, etc., segons el que et convingui més, la qual cosa de vegades és difícil de gestionar en una universitat completament presencial. Els professors, com ara la directora del màster, sempre van estar atents a resoldre qualsevol mena d'inquietud relacionada amb les PAC, així que en tot moment tens un acompanyament per desenvolupar les assignatures correctament. 

Esperaves rebre el premi extraordinari quan vas començar els estudis?

I tant que no! Quan vaig començar, tenia una gran motivació per aprendre i adquirir coneixements nous que em fessin créixer com a professional en un tema que m'apassiona i sempre ho vaig voler donar tot, però mai no em vaig imaginar que podria rebre aquest premi, i encara menys essent una estudiant estrangera, ja que soc colombiana. Això, sens dubte, m'omple d'un orgull enorme i d'una satisfacció molt bonica de poder deixar la bandera del meu país ben amunt.  

Què vas sentir quan et van comunicar que l'havies rebut?

 

Quan vaig rebre el correu del rector en què em notificava que m'havien atorgat el premi, era en la meva jornada laboral treballant des de casa. Desafortunadament, per les condicions actuals a escala mundial, no em podran lliurar el premi, però això passa a un segon pla. Va ser una emoció molt gran i sobretot va ser un reconeixement a tot el sacrifici i la dedicació que he invertit en els estudis en aquests dos anys. No és fàcil conciliar l'estudi amb la feina i la vida personal: has de deixar de banda hores de descans, hores familiars, de parella i amics... Però aquest premi és un al·licient per seguir lluitant pels somnis, i ara puc donar fe que el que treballes amb amor i entrega sempre tindrà una recompensa al final del camí. 

Com t'organitzaves durant aquest temps per compaginar la formació amb la resta de les responsabilitats?

L'organització per als programes d'aquest tipus és fonamental. Jo em vaig organitzar de manera que pogués dedicar almenys tres hores diàries al màster un cop acabada la jornada laboral, i els caps de setmana també dedicava un dia complet al màster, i l'altre dia, quan era possible, el deixava per descansar i estar amb la família. Així podia no saturar-me de feina i que no se m'acumulessin totes les PAC alhora. La intenció era enfocar-les amb tant temps com fos possible, perquè tinguessin la qualitat esperada i treure el màxim profit dels continguts.

Afegiràs aquesta distinció al currículum?

Per descomptat. Em sento molt orgullosa d'haver-la obtingut i penso que el currículum és una eina que hem d'utilitzar per mostrar tot el que som capaços d'aconseguir com a professionals, mostrar la nostra marca personal i comunicar el que podríem aportar a una entitat amb la nostra feina i coneixement. Sens dubte, aquesta distinció m'empodera com a professional, i em sembla una gran oportunitat poder-ho comunicar i plasmar en el currículum, sobretot ara que estic en un moment de transició laboral. 

Cap on esperes dirigir aquesta transició laboral? Quin tipus de feina busques? 

Vull ser un agent de canvi a les ciutats colombianes, aportar solucions que disminueixin la pobresa i la desigualtat social que tant de mal han fet al meu país, i vull que tots els ciutadans puguin satisfer les seves necessitats socials, econòmiques i personals per mitjà de ciutats humanes, inclusives, sostenibles i col·laboratives. Això ho puc aconseguir més fàcilment des del sector públic, perquè és allà on sorgeixen aquesta mena d'iniciatives, i per això busco incorporar-me en aquest sector. Tota la meva carrera professional l'he desenvolupada des del sector privat, però aquest sector, en la majoria dels casos, busca una rendibilitat econòmica per sobre d'una rendibilitat social, i això xoca amb les meves creences i amb les meves expectatives a la vida. No em vull fer més rica en cap empresa, vull millorar la qualitat de vida dels ciutadans. 

Com afrontes aquesta recerca en un moment tan complicat? 

Per la pandèmia de la COVID-19, en els últims mesos s'han perdut diversos llocs de treball al país, i la taxa d'atur a escala nacional se situa avui dia al voltant del 20 %. Ara Colòmbia comença un procés de reactivació econòmica, però trigarà un temps. Tanmateix, jo miro de ser positiva respecte d'això. No tinc gaires contactes a l'alcaldia ni a les institucions públiques en les quals m'agradaria formar part de l'equip, però m'estic donant a conèixer, mostrant la feina que vaig fer a la UOC i el meu TFM, que penso que defineix molt bé les meves expectatives laborals, i espero que això m'obri ben aviat les portes a la feina dels meus somnis. 

Tens cap consell per als estudiants per aconseguir un bon expedient acadèmic?

No donar mai menys del que saps que pots donar. Si coneixes les teves capacitats i saps què ets capaç d'aconseguir, mai no t'hauries de conformar a donar menys d'aquest límit, sinó al contrari: cada dia t'has de superar per millorar aquests aspectes en què falles i així assolir l'excel·lència. Sempre és més que vàlid fer un esforç addicional, arriscar-se a sortir dels paradigmes, apassionar-se per allò que s'estudia, analitzar com es pot contribuir des de les diferents disciplines als problemes socials, econòmics o polítics del món actual, i, molt important, no conformar-se a ser un estudiant passiu, sinó al contrari: cal aconseguir ser estudiants actius, amb idees innovadores i inspiradores que aconsegueixin transformar el nostre present i el nostre futur.

Més de 8.400 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.800 alumni ja en formen part