Sílvia Plana Subirana
Sílvia Plana Subirana
28/09/2018
Helena Loaiza
Alumni


Màster de Conflictologia





Sílvia Plana Subirana: L’apoderament de dones víctimes del conflicte

 

La violència ha portat un gran nombre d’històries tràgiques que, molt sovint, no caben en la imaginació d’algú que mai no ha viscut situacions de guerra.

Per a la Sílvia Plana, la mirada és diferent: avui dia ella busca, des de la feina, solucionar aquestes històries o com a mínim evitar que es continuïn repetint al món; ho fa des del seu nucli laboral, que té lloc en zones de conflicte a Colòmbia.
 

 

Com va començar tot?

Sílvia Plana Subirana es va graduar en Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona i, mentre viatjava i treballava, va decidir estudiar a la UOC el màster de Conflictologia, tema que l’apassionava i al qual es volia dedicar laboralment després d’haver fet unes pràctiques de comunicació a la Creu Roja Espanyola i haver estat a Mèxic, i després de conèixer de prop les implicacions d’un conflicte armat com el que en aquella època es vivia en aquest país a causa del narcotràfic.

El seu treball en drets humans, i específicament en el tema de dones víctimes de violència, va començar a Ginebra, Suïssa, a la Lliga Internacional de Dones per la Pau i la Llibertat, una feina que la va portar a Lagos, a Nigèria, on exercia la tasca d’apoderament econòmic i educatiu de dones, però per temes de seguretat va haver de sortir d’aquest país africà.

Després d’aquesta experiència, va arribar a Xile, on va treballar per a Amnistia Internacional i es va centrar més en activisme i en temes relacionats amb drets sexuals i reproductius, i de la dona. Mentre era al país austral, va començar a treballar en una fundació denominada Projecte Propi, i allà desenvolupava i implantava polítiques públiques en barris vulnerables de Santiago, cosa que li va proporcionar experiència de treball amb comunitat.

El pas següent va ser Colòmbia, un país que ha estat, històricament, atacat per la violència en el marc del conflicte armat. La Sílvia sabia que la feina allà seria més dura, i implicava tot un repte per a la seva carrera professional. Va treballar en l’organització de la Taula per la Vida i la Salut de les Dones, on coordinava projectes de drets sexuals i reproductius amb incidència internacional, nacional i departamental, en els quals coneixia la comunitat i hi treballava de primera mà.

Apoderant dones

Per a la Sílvia, ja no és estrany sentir les tràgiques històries que ha deixat la violència, encara que la continuen sorprenent, perquè no acaba d’entendre com el mal pot esfondrar famílies i somnis construïts.

Ella treballa ara perquè les dones s’apoderin i tirin endavant, encara que, com ella mateixa diu, són heroïnes, perquè malgrat els fets atroços que els va tocar viure, han continuat caminant, lluitant amb la vista endavant pels seus fills i pel seu país.

Són dones del camp, que enmig del conflicte armat colombià han hagut de suportar que entrin a casa seva, assassinin el seu marit, siguin abusades sexualment i amenaçades per membres de grups il·legals que busquen treure’ls els fills per a portar-los a lluitar en una guerra que no és seva; finalment, elles acaben deixant enrere la terra, la casa, per a arribar a nuclis més urbans, sense res per a menjar, sense lloc per a dormir, a rebuscar una mica de diners perquè els seus fills puguin dormir amb l’estómac ple.

Avui, la Sílvia les escolta i treballa al seu costat per donar-los a conèixer els seus drets humans, els bàsics, que molt poques coneixen.

«No deixaré que l’odi sigui el protagonista de la meva vida»

Aquesta frase sí que deixa un ensenyament, i és que la Sílvia, mentre ens explica com és la seva feina i com ha après de cadascuna de les dones amb les quals treballa en els departaments del Caquetá i el Cauca a Colòmbia, ens va ensenyant també a nosaltres que moltes vegades som en una bombolla urbana en què la guerra no és tan perceptible.

Les dones, després de patir i passar pel seu moment de dolor, deixen l’odi de banda, perquè diuen que, si continuen odiant, això es convertirà en un protagonista de la seva vida que no els deixa veure altres coses més importants.

El missatge que deixa la Sílvia i les dones en acabar aquest projecte d’apoderament és simple: no estàs sola! Si hi ha violència econòmica, física, intrafamiliar, psicològica, sexual, simbòlica, institucional o feminicidi, la invitació és denunciar: hi ha organismes nacionals i internacionals que poden ajudar.

Per a la pau cal eliminar totes les formes de violència contra les dones i garantir plenament els seus drets humans.
 

Més de 7.060 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part