Juan Jesús Donoso
Juan Jesús Donoso
23/05/2018
Roser Reyner
Alumni


Màster de Direcció Econòmica i Financera i Màster d’Anàlisi Financera, Fiscalitat i Legislació Laboral





Juan Jesús Donoso: «No he fet cap pla de negoci personal, sempre he posat a la balança el que és més important: l’economia de les persones»

 

Juan Jesús Donoso Azañón (Madrid, 1969) és, des de fa dues dècades, director econòmic de Creu Roja Espanyola. Durant aquest temps no ha deixat de formar-se i, entre altres estudis, ha cursat dos màsters a la UOC. A més, és docent del postgrau de Gestió i Administració d’Entitats no Lucratives de la UOC. «Si et desprens de la part acadèmica i no la barreges amb la part real, perds molta capacitat de donar respostes», assegura. En aquesta entrevista parla especialment de les seves idees sobre l’economia i les ONG. 

 

En el teu perfil de Twitter la primera cosa que llegim és «economia de les persones». Què vol dir?

La idea va néixer fent un màster de Consultoria i Desenvolupament Organitzacional a la Universitat de Valladolid. Vaig escriure un llibre titulat De la economía de mercado a la economía de las personas, en el qual reflexiono sobre si l’economia actualment està concebuda per a les persones o per a mantenir estructures que no es relacionen necessàriament d’una manera directa amb el que les persones necessiten. 

Entenc que la teva manera de concebre l’economia és la primera. Des de quan?

Una cosa és quan ho escric: quan neix la necessitat de plasmar-ho. Però diria que des de petit he estat molt col·laboratiu, sempre he estat molt lligat a associacions i activitats, tant a Madrid com al poble d’origen de la família, Granátula de Calatrava, a Ciudad Real. Tot i que he estat una persona contradictòria: a l’hora de triar la carrera, vaig posar tres opcions molt diferents: econòmiques, telecomunicacions i medicina. 

Tenies una nota de tall alta. 

Sí, i això em va permetre entrar a la primera opció de la llista: econòmiques. Soc de ciències, però també escric llibres d’història. Aquestes contradiccions, aplicades a l’economia, et poden obrir el camp de visió, perquè no et focalitzes en el que moltes vegades es dona per fet: que el benefici és exclusivament el resultat econòmic. Segons la meva opinió, el benefici té molt més abast. Hi ha moltes facetes en què es pot distribuir. 

Com per exemple…

En l’empresa, en mesures de conciliació o en la possibilitat de desenvolupar la carrera professional, però també la vida personal; o en el fet de poder fer coses relacionades amb la teva feina, però que beneficien la societat; en la responsabilitat social... L’economia no es pot entendre exclusivament com un problema de restricció de recursos. Cal pensar on posem els recursos, no que són escassos. Per a mi la ciència econòmica és la que s’ocupa de les persones, de les seves decisions i accions.

Des del 1994 estàs vinculat a Creu Roja Espanyola, una entitat sense finalitat de lucre. Com vas començar?

En realitat, com a becari i sense saber absolutament res de l’entitat. Tenia una imatge més sanitària de Creu Roja, la imatge típica de les ambulàncies i els hospitals, una imatge que es va trencar al cap de tres dies. Em vaig adonar que Creu Roja és en tots els plans socials on puguem trobar persones vulnerables, des de la infància fins a la gent gran, passant per les persones estigmatitzades o excloses. Per exemple, en el moment que vaig començar, una necessitat important era atendre les persones amb VIH. 

Eren els anys noranta. Com vas evolucionar fins a dirigir els comptes de l’entitat?

Era diplomat en Empresarials i vaig arribar per implantar un quadre de comandament en la institució en l’àrea d’activitat, no en la d’economia. Vaig anar creixent a mesura que vaig anar passant per diferents departaments i ara ja fa vint anys que dirigeixo els comptes de Creu Roja. 

En tots aquests anys has passat de tenir una diplomatura a tenir una llicenciatura, quatre postgraus i quatre màsters, dos dels quals de la UOC. A més, actualment fas la tesi doctoral. Sembla que apostes per la formació contínua.

Sí, és bàsica. Si et desprens de la part acadèmica i no la barreges amb la part real, perds molta capacitat de donar respostes. També és important fer recerca. Pertanyo a una comissió de l’Associació Espanyola de Comptabilitat i Administració d’Empreses, que fa recerca i publica sobre les entitats sense finalitat de lucre. 

Creu Roja és una entitat immensa. Amb quins números es treballa en els comptes de la filial espanyola?

El primer que caldria dir és que no és una filial: és una entitat constituïda a Espanya que és membre de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. També cal dir que és una entitat de dret privat, no pas públic, com es pensa de vegades. A Espanya tenim un pressupost que oscil·la entorn d’uns 600 milions d’euros anuals i no és comparable amb el món privat, perquè aquests diners no inclouen la immensa contribució del voluntariat. Tenim més d’1.350.000 socis i sòcies que fan aportacions periòdiques. I més de 220.000 persones voluntàries, que són el nostre tema central (leitmotiv): som una organització de voluntariat. A més, hi treballen unes 11.000 persones amb contracte laboral, que en alguns moments de l’any augmenten. Segons la meva opinió, l’objectiu seria que no fóssim necessaris, però mentre hi hagi necessitats, serem aquí, en més de 1.000 punts d’Espanya. 

M’imagino que una part de la vostra activitat és més estable, però que n’hi ha una altra de més relacionada amb contingències i situacions d’emergència, siguin nacionals o internacionals. Com es gestiona un pressupost així?

Tenim un pressupost ordinari, més estable, i després hi ha els pressupostos extraordinaris. Per exemple, a Espanya ara atenem milers de persones asilades, a les quals donem suport i refugi, en part gràcies a un conveni amb el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social. Però tenim capacitat per a atendre emergències nacionals gràcies a l’estructura que habitualment dona suport a serveis preventius: voluntaris formats i personal que coordina; tots es posen a disposició de l’entitat en situacions excepcionals. 

Això també és així en el cas de les accions internacionals?

En aquest cas cada any destinem, dels fons propis, un percentatge d’almenys l’1% del pressupost total a les accions internacionals; a més, fem servir els fons públics i privats que obtenim amb aquesta finalitat i, si cal, fem campanyes de captació. En l’àmbit internacional, a més d’atendre les grans emergències, portem a terme una activitat d’ajuda al desenvolupament molt important. 

Com comentaves, un dels grans puntals de Creu Roja és el voluntariat. Això la distingeix respecte d’altres ONG, oi?

Creu Roja existeix perquè té voluntaris: el president i els presidents provincials són voluntaris, molts dels directius són voluntaris, i també les persones que atenen la població en l’àmbit local i en qualsevol altre lloc. Els treballadors estan al servei dels voluntaris fent tasques de coordinació.

Què en pots dir, del finançament públic?

No fa gaire vam prendre la decisió d’intentar que les tres grans línies de captació de fons estiguessin equilibrades: subvencions, prestació de serveis i la part que aporten els socis i els donants. En part va ser perquè, amb la crisi, vam notar una caiguda de les subvencions, especialment en l’àmbit autonòmic i local. També notem que, en els concursos públics per a prestacions de serveis, es va passar de valorar diversos factors a valorar exclusivament el preu. I nosaltres no volem entrar en la competència ferotge i salvatge. Afortunadament, la solidaritat del poble i les empreses espanyoles és fantàstica i les aportacions van continuar creixent. 

Es diu que el fet de dependre menys del finançament públic significa més independència, però és bo que els governs es desentenguin de l’ajuda a organitzacions amb finalitats humanitàries? 

No ho sé, és molt difícil respondre aquesta pregunta simplement amb un sí o un no. És el yin i el yang, la cara i la creu. Nosaltres cobrim i atenem algunes mancances socials determinades, però la responsabilitat última continua essent de les administracions. Un cop dit això: si estàs molt lligat a una administració i tots els teus ingressos en provenen, això pot matisar la teva presa de decisions. Per això nosaltres vam decidir compensar els ingressos, distribuir-los. Per a mi, les ONG tenim els papers de defensa de drets, de conscienciació de la societat i de creació de demandes socials que van més enllà de la prestació d’un servei i que, quan s’aconsegueixen, ens permeten retirar-nos.

Recentment, la societat europea s’ha escandalitzat pel cas de la despesa indeguda de fons d’Oxfam Intermón a treballadores sexuals. Era complicat, controlar-ho? 

És difícil de controlar, però no és impossible. El que és preocupant no és que surti un cas en un moment determinat: en tots els ramats hi ha una ovella negra. L’important és tenir les estructures i els controls interns adequats i prendre mesures si són pertinents, com per exemple els codis de conducta, etc. És essencial disposar de les barreres necessàries i dels elements de control i, si es detecta algun cas, adoptar les mesures correctives oportunes.

Potser també és important explicar-ho?

És difícil donar una resposta a aquesta pregunta quan s’és algú que no es dedica a la comunicació. Potser soc reiteratiu, però penso que l’important són les estructures i els controls interns, i també ser transparent en tot el procés. 

Sigui com vulgui, el món és millor amb les ONG? 

La seva existència té molt a veure amb la crisi de l’estat del benestar, quan es detecta que no es cobreixen les necessitats bàsiques. Van apareixent persones que s’organitzen, fins i tot per a donar cobertura als seus propis problemes. En general, a les ONG tant els fa a quina banda estiguin les persones, només cal atendre-les, fer una societat millor. En la mesura que cobreixen una necessitat social, totes les ONG em semblen bones. Per què no?

Amb quin nivell d’optimisme veus el futur de la humanitat?

Ara mateix, si et dic la veritat, el veig perdut. Hi ha hagut dos sistemes econòmics clars: capitalisme i socialisme. El que tenim a Espanya ho anomenaríem capitalisme, però aquesta paraula significa exaltació del capital. Llavors, com és possible que els diners estiguin retribuïts a tipus zero o negatiu? Que hi hagi persones que no són capaces d’obtenir finançament alhora que d’altres no poden obtenir una remuneració dels seus estalvis? Que hi hagi companyies que perden diners any rere any i que valguin milers de milions d’euros o de dòlars? Això sí, manegen moltíssima informació de tothom, les anomenades dades massives o big data. De debò que això és capitalisme o és una altra cosa? Si fos capitalisme, els economistes tindríem eines.

I en aquest context, com veus el teu futur, després de tants anys d’experiència a Creu Roja?

Si et dic la veritat, no m’he fet aquesta pregunta. Sí que he tingut moltes propostes temptadores del sector privat, ofertes concretes. Però al final no he fet cap pla de negoci personal, sempre he posat a la balança el que és més important: l’economia de les persones. 

Més de 7.060 persones segueixen l'activitat de @UOCalumni a Twitter

Més de 5.600 alumni ja en formen part