Alumni destacat

Núria Mañé

Professió: Consultora independent de mitjans socials.
linkedin: http://www.linkedin.com/in/nuriamane
twitter: https://twitter.com/#!/nurieteme

«És important traspassar la virtualitat: res no substitueix una conversa en persona.»

Tinc 39 anys. Vaig néixer a Vilafranca del Penedès i visc a Barcelona. Vaig estudiar Comunicació Audiovisual a la UOC i actualment sóc consultora independent de mitjans socials.

Treballes en un dels sectors més dinàmics actualment: les xarxes socials. Quines van ser les teves motivacions per a exercir una professió com aquesta?

Com en tantes coses en la vida, vaig començar gairebé per casualitat. Un professional de la publicitat es va fixar en mi i va creure que tenia les aptituds per a treballar en aquest sector que, en aquells moments, encara era un gran desconegut. I la va encertar.

Ens podries explicar breument en què consisteix el teu dia a dia? Com definiries la teva professió?

Pel que fa a la meva professió, la puc definir amb una sola paraula: apassionant. Com que estic en diversos projectes alhora, la meva agenda és una miqueta complicada. Durant la setmana tinc moltes reunions, sia amb clients, presentant noves propostes o amb altres professionals. Combino la meva activitat com a consultora amb la formació, tant per a empreses com per a particulars, en institucions com l’AERCO o l’IED i a la Universitat Abat Oliba CEU, on faig classes als alumnes de 4t. de Publicitat i Relaciones Públiques, de manera que una altra partida important del meu temps la destino a preparar les classes.

Al mateix temps, treballes en una activitat enormement dinàmica.

He d’estar al dia de totes les novetats, que en són moltes, la qual cosa fa que sempre estigui connectada, llegint blogs o seguint converses per Twitter i Facebook per detectar noves tendències. I per si no n’hi hagués prou, intento acudir de tant en tant a esdeveniments i conferències del sector, ja que considero important traspassar la virtualitat. Res no substitueix una conversa en persona.

Assegures que compartir informació és el fonament de l’univers 2.0. És necessari un esperit social per a treballar en aquest sector? Com ha de ser?

Totalment. En el meu cas és una cosa vocacional. Sempre m’han interessat les persones i com es relacionen les unes amb les altres. Crec que cal que les empreses entenguin que els mitjans socials estan basats en les persones i sense un interès real en com funcionen les comunitats per a poder aproximar-nos-hi no té sentit cap estratègia. Una de les qualitats imprescindibles per a professionals d’aquest sector és l’empatia, posar-se en el lloc de l’altre i entendre què és el que necessita. I el sentit comú, és clar.

Què és el més gratificant del teu treball?

És un repte constant. No sols perquè no pertanyo a cap organització empresarial i no sé el que m’oferirà el futur, cosa que em motiva profundament a créixer professionalment, sinó perquè el mateix sector ha crescut d’una manera espectacular en només uns pocs anys i queda encara molt per construir. Intentar innovar, bevent dels coneixements d’altres disciplines, em sembla bàsic en aquests moments.

Ets una de les pioneres del sector. Vas treballar en una gran empresa de comunicació estructurant el departament de mitjans socials amb sis professionals. Com ho vas fer?

Doncs fent-ho! Va ser una d’aquestes coses que si te les arribes a plantejar, no les fas. La veritat és que vaig tenir el suport i la confiança de l’equip directiu, que van veure que la comunicació estava canviant i era necessari posar recursos en el departament de mitjans socials. Això, unit al fet que els clients també van entendre que calia començar a crear estratègies socials, va fer que el departament pogués créixer ràpidament. No tenia experiència en agències de comunicació i la veritat és que estic molt contenta amb el resultat. Tinc molt present que sense tota l’experiència que em va donar el meu pas per Globally la meva trajectòria professional no seria avui la mateixa.

Actualment ets consultora independent i formadora. Quins consells donaries a un professional que volgués establir-se com a independent?

En primer lloc, considero que per a entrar en l’aventura que significa ser independent, cal tenir una experiència prèvia, una certa trajectòria. Evidentment, el sector és molt nou, però com més experiència tinguem en altres camps, millors seran les probabilitats d’èxit. Una bona opció pot ser tenir un projecte propi paral•lel al treball per compte d’altri, del qual aprendre d’errors i encerts.

Quin paper hi té l’especialització? I la versatilitat?

L’especialització, més en el context actual, resulta imprescindible juntament amb una certa versatilitat i capacitat d’adaptació als canvis. Trobar allò que ens diferencia dels altres i que alhora sigui una necessitat que el mercat busca cobrir. Per a mi és la clau de l’èxit del professional que treballa per compte propi en aquests moments.

Per què creus que és necessària la formació en mitjans socials en l’àmbit de les empreses?

L’entorn ha canviat, per tant les empreses han d’adaptar-s’hi i conèixer les noves regles del joc. Fins i tot en el cas que es pretengui externalitzar la gestió dels perfils de mitjans socials, cal que des de l’empresa es marquin els objectius i se supervisin els resultats, i sense conèixer les particularitats d’aquest nou canal és impossible tenir un cert control del que s’està fent externament.

Les empreses necessiten adaptar-se.

És bàsic que les empreses es formin, des dels directors generals, passant pels responsables d’altres departaments implicats o els integrants del departament de recursos humans. I en el cas que es pretengui gestionar des de dins, encara és més evident.

Quins llibres recomanaries per a introduir-nos en la matèria?

En aquests moments en què el consum de continguts és vertiginós i cada vegada sembla més difícil assimilar conceptes, recomanaré un parell de llibres que considero bàsics per a entendre els canvis que hem viscut en els últims temps. El primer, Conectados. El sorprendente poder de las redes sociales y cómo nos afectan, de Nicholas A. Christiakis y James H. Fowler, investigadors de l’àmbit de la ciència política, la sociologia i la medicina. Hi analitzen científicament el grau d’influència que tenen els nostres contactes i xarxes –no sols en línia o socials–. I el segon, Y tú, ¿qué marca eres? 14 claves para gestionar tu reputación personal, de Neus Arqués, en el qual dóna les claus per a la creació de la marca personal en uns moments en què moltes persones necessiten redefinir la seva professió.

Estan preparades les empreses per a relacionar-se en els mitjans socials?

La majoria no ho estan. Aquí, com en tot, trobem unes poques empreses –dirigides per individus, és clar– gairebé visionàries, que s’han adaptat completament al nou entorn perquè han entès que el món ha canviat i les necessitats no són les mateixes. Però la gran majoria actua reactivament, per necessitat i sense comprendre el que estan fent realment.

L’evangelització serà clau.

Moltes vegades en l’exercici de la meva professió haig de dedicar-me prèviament a evangelitzar empresaris, directius i empleats, a convèncer-los que els mitjans socials no són l’home del sac sinó un nou llenguatge i entorn on tenim l’oportunitat de redefinir els nostres productes i serveis i estar en contacte directament amb cadascun dels nostres clients.

La veu de l’empresa o marca a la xarxa, i les orelles dels seguidors dins de l’empresa. És un treball de 24 hores al dia, 7 dies a la setmana. Com et prepares per a les crisis de reputació o el temps real? Com ho concilies amb la teva vida personal?

Aquest és un dels temes més polèmics dins de la professió. La veritat és que cada dia tenim més eines que ens permeten automatitzar una part del treball, com ara el monitoratge o la programació de certes publicacions. La disciplina va avançant i cada vegada el treball es planifica més, la qual cosa significa una major llibertat per al professional de mitjans socials. La creació de protocols de gestió de crisi, per exemple, ens dóna més seguretat a l’hora de prevenir possibles conflictes de reputació. De totes maneres, no pretenc enganyar ningú, és una professió que exigeix molta dedicació i de vegades és difícil desconnectar, encara que hem de fer-ho per a tenir una bona qualitat de vida i millorar el nostre rendiment com a professionals.

Consultar alguna xarxa social és el primer que fas en llevar-te?

Cal desconnectar. L’última cosa que faig abans d’apagar el llum és posar el meu iPhone en «mode avió», tallant qualsevol recepció de dades i trucades de veu. Això sí, quan sona el despertador, immediatament torno a connectar-me encara que pugui estar uns minuts més al llit, des d’on llegeixo els missatges electrònics que he rebut durant la nit o a primera hora del matí. Després del correu sí que passo a consultar els meus perfils en xarxes socials i ho faig també unes quantes vegades al llarg del dia. Si no ho fes l’acumulació de notificacions seria impossible de gestionar.

Quins són els teus propers reptes personals i professionals?

En aquesta etapa de la meva vida els meus reptes personals i professionals es barregen fins a confondre’s. M’agradaria poder comunicar tots els coneixements que he adquirit de la meva experiència professional i personal per a poder ajudar altres persones a viure amb optimisme i alegria el present i el futur. Tot està per crear i tot és possible.

Què ha significat la UOC en la teva vida?

Un important canvi professional. Jo era una immigrant digital. De fet vaig comprar el meu primer ordinador portàtil per cursar els meus estudis a la UOC, i el fet de cursar els estudis en línia va fer que em familiaritzés amb els entorns digitals i que el meu interès per les xarxes i comunitats en línia fos creixent fins a arribar al dia d’avui, en què m’hi dedico professionalment.

Estàs pensant a estudiar una mica més? Què?

Com a professora universitària, em plantejo la possibilitat de fer un màster i el doctorat. Considero que en aquest sector tan nou fa falta recerca, i pot ser una opció de cara a donar un altre gir a la meva carrera professional en un futur no gaire llunyà. Però per a això em manca allò més bàsic: temps.

Quin consell donaries a un professional que s’incorporés al sector dels mitjans socials?

Que faci una anàlisi exhaustiva de si mateix, que sigui sincer i vegi si realment té les aptituds (i les actituds) necessàries per a dedicar-se a aquest sector. No tothom serveix per a ser gestor de comunitats o estrateg de mitjans socials, i si no es tenen unes certes qualitats i característiques, més val dedicar-se a una altra cosa. I en el cas que sí que les tingui, el meu consell és que s’apassioni amb el seu treball i que gaudeixi fent-lo. Aquesta fórmula no falla mai.

Per acabar, Twitter o Facebook?

Tots dos! I Foursquare, Pinterest, Instagram, Foodspotting…